1. |
Em seguisc alçant
01:52
|
|||
Pots escriure’m en la història amb les teues amargues,
tortes mentides
pots xafar-me en el fang,
tot i així,
com la pols,
jo m’alce
Et molesta què siga descarada?
Com llunes i com sols,
amb la certesa de les marees,
com les esperances botant alt,
així... jo m’alce
Em vols veure destrossada?
Amb el cap acatxat i els ulls baixos
De muscles caiguts com llàgrimes
debilitats pel meu plor desconsolat
La meua arrogància t’ofèn?
La meua sensualitat et molesta? T’incomoda?
Pots disparar-me amb les teues paraules
Pots ferir-me amb els teus ulls
Pots matar-me amb el teu odi
Tot i així, com el vent, jo m’alce
De les barraques de la vergonya de la història, jo m’alce
Des del passat arrelat en dolor, jo m’alce
Sóc el somni i l’esperança de l’esclavitud
I jo m’alce
Jo m’alce
Jo m’alce
|
||||
2. |
Lleis patriarcals
01:41
|
|||
“Tres coses has d’aprendre:
Riot grrls mai moriran
Una dona, una revolta
Aturem la violència masclista”
Em van dir que tota dona s’havia de casar
Però jo no veig cadenes a cames, ni braços
Em van dir que tota dona necessita un marit
Però jo ja sóc lliure, apoderada, pense i decidisc per mi
(Tornada)
Jo sols vull lluitar contra el sistema opressor
Cada gota de sang és per la revolució
Justificar la violació és tornar a violar
Clixés patriarcals, no hi ha cap llibertat a un món malalt
(Tornada)
|
||||
3. |
||||
Cèl·lules, neurones
Suors i calfreds
Trencar, lligar
Fugir, desitjar
Tremolar, tremolar
Estima i soledat les mateixes pors fonamentals
No som tan diferents
Per què és tan complicat fets de la mateixa essència?
Per què les paraules no arriben on han d’arribar?
Per què sempre ensopeguem amb la mateixa pedra?
Per a unes sentit comú,
Per a altres radicalitat
Sembla que cada pas ens allunye per camins oposats
Tu no ho recordes però la terra és una esfera
I en algun punt ens haurem de retrobar
Cèl·lules, neurones
Suors i calfreds
Trencar, lligar
Arrels, complicitat
Històries i experiències
Espills d’afinitat
Excuses que s’envolen a l’hora de la veritat
No som tan diferents
Juntes tornarem a cremar els cels
Si no respecten res, ja no respectem res
Juntes cridarem per furtar-los l’aire
I que s’ofeguen ells, que s’ofeguen ells
És la mateixa sang, és el mateix batec
|
||||
4. |
Ocells
02:13
|
|||
Si no sents la tristor al veure els arbres cremant,
quan els ocells callen les màquines parlen
Si no sents l’emoció de veure un animal en llibertat
i aquell tret al cap no et va impedir menjar
Què fas parlant de progrés i de sostenibilitat?
El teu cor intoxicat pel fum i ciment de la ciutat
Venes obertes que criden sobre el soroll de la publicitat
Si no tremoles quan les forces de l’ordre
apallissen, segresten, torturen i maten
Si no celebres quan les persones s’alcen i defensen el poc que tenen
Si la ràbia mai t’ha cremat per dins,
persones i animals podrint-se en soledat
Què fas parlant de tolerància?
De respecte, diàleg i democràcia?
Eres un espectre que va viure mort
I que mort morirà
El teu món està condemnat
El nostre no ha fet més que començar
Perquè recordem i sentim, lluita encarnissada contra la gangrena del oblit
Perquè ens sobren les raons, per cremar la vostra pau que ofega els crits
|
||||
5. |
Sorella Rebel
02:32
|
|||
Tenim la força dins, només cal deixar-la eixir
Tenim el foc al nostre pit alliberem-lo sense por
No estàs sola estic ací, la teua història em fa seguir
Com la pluja al bosc, nodreixes la meua ràbia
I si la vida ens separa, hi ha moltes com tu i com jo
Si un udol trenca el silenci sentiré la teua pell
Sorella rebel
Ni kilòmetres, ni reixes
Ni silencis, ni distàncies
Em faran oblidar la tendresa i la saviesa
D’aquelles paraules teues que una nit vas pronunciar
Teranyines de sororitat
Tot el que hem deconstruït
Tot el que hem reinventat
Som tempesta vibrant entre tanta obscuritat
Som un eixam incandescent, un eixam incandescent
Som lligams ancestrals que no es poden desfer
Sorella rebel
|
Streaming and Download help
If you like CNIDARI, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp