1. |
Intro
00:30
|
|||
2. |
Jo m'alce
01:42
|
|||
Pots escriure'm en la història
amb les teues amargues, tortes mentides
Pots xafar-me en el fang
Tot i així, com la pols... jo m'alce
Et molesta que siga descarada?
Com llunes i com sols,
amb la certesa de les marees
Com les esperances botant alt
Així, jo m'alce
Em vols veure destrossada?
Amb el cap acatxat i els ulls baixos
De muscles caiguts com llàgrimes
debilitats pel meu plor desconsolat
La meua arrogància t'ofèn?
La meua sensualitat et molesta? T'incomoda?
Pots disparar-me amb les teues paraules,
pots ferir-me amb els teus ulls,
pots matar-me amb el teu odi
Tot i així, com el vent, jo m'alce
De les barraques de la vergonya de la història
Jo m'alce
Des del passat arrelat en dolor
Jo m'alce
Sóc el somni i l'esperança de l'esclavitud
I jo m'alce, jo m'alce, jo m'alce
|
||||
3. |
Cèl·lules
02:42
|
|||
Cèl·lules, neurones. Suors i calfreds
Trencar, lligar. Fugir, desitjar
Tremolar, tremolar
Estima i soledat, les mateixes pors fonamentals
No som tan diferents
Per què és tan complicat fetes de la mateixa essència?
Per què les paraules no arriben on han d'arribar?
Per què sempre ensopeguem amb la mateixa pedra?
Per a unes sentit comú,
per a altres radicalitat
Sembla que cada pas ens allunye per camins oposats
Tu no ho recordes però la Terra és una esfera
i en algun punt ens haurem de retrobar
Cèl·lules, neurones. Suors i calfreds
Trencar, lligar. Arrels, complicitat
Històries i experiències. Espills d'afinitat
Excuses que s'envolen a l'hora de la veritat
No som tan diferents
Juntes tornarem a cremar els cels
Si no respecten res, ja no respectem res
Juntes cridarem per furtar-los l'aire
I que s'ofeguen ells, que s'ofeguen ells
És la mateixa sang i és el mateix batec
|
||||
4. |
Ocells
02:00
|
|||
Si no sents la tristor al veure els arbres cremant
Quan els ocells callen les màquines parlen
Si no sents l'emoció de veure un animal en llibertat
I aquell tret al cap no et va impedir menjar
Què fas parlant de progrés i de sostenibilitat?
El teu cor intoxicat pel fum i ciment de la ciutat
Venes obertes que criden sobre el soroll de la publicitat
Si no tremoles quan les forces de l'ordre apallissen,
segresten, torturen i maten
Si no celebres quan les persones s'alcen
i defensen el poc que tenen
Si la ràbia mai t'ha cremat per dins
Persones i animals podrint-se en soledat
Què fas parlant de tolerància?
De respecte, diàleg i democràcia?
Eres un espectre que va viure mort
i que mort morirà
El teu món està condemnat,
el nostre no ha fet més que començar
Perquè recordem i sentim,
lluita encarnissada contra la gangrena de l'oblit
Perquè ens sobren les raons per trencar
la vostra pau que ofega els crits
|
||||
5. |
Sorella rebel
02:03
|
|||
Tenim la força dins,
només cal deixar-la eixir
Tenim el foc al nostre pit,
alliberem-lo sense por
No estàs sola estic ací
La teua història em fa seguir
Com la pluja al bosc nodreixes la meua ràbia
I si la vida ens separa
hi ha moltes com tu i com jo
Si un udol trenca el silenci,
sentiré la teua pell
Sorella rebel
Ni kilòmetres, ni reixes
Ni silencis, ni distàncies
Em faran oblidar la tendresa i la saviesa
D'aquelles paraules teues
que una nit vas pronunciar
Teranyines de sororitat
Tot el que hem deconstruït
Tot el que hem reinventat
Som tempesta vibrant
entre tanta obscuritat
Som un eixam incandescent
Som lligams ancestrals
que no es poden desfer
Sorella rebel
|
||||
6. |
Tot i no res
01:41
|
|||
Esforç, respecte, companyerisme
Cura i conflicte
Recuperem espais
Recuperem les vides
Que ens van negar
Que ens vau negar
Som tot i no res
Som Solanas apretant el gatell
Sylvia Rivera amenaçant un state
Som les Rote Zora escrivint un manifest
Phoolan Devi amb la força d'una tigressa
arrasant terra cremada per les ruïnes d'un imperi
Amants de la flama,
amants de la flama
De la xiqueta que es trenca la falda
Del xiquet que es fica la falda
La mirada d'una dona és el rostre de la venjança
Putes desviades
Monstres no binaris
Som assassines i mestresses de casa
|
||||
7. |
SCUM
01:17
|
|||
Cultura de la violació
Punys i navalles
Rebentem-ho tot
Volem ser lliures, no valentes
Trobant aliades en les tempestes
Quantes mortes més fan falta?
Quantes mortes?
|
||||
8. |
Autodefensa feminista
03:15
|
|||
Les persones com tu
Encenen el meu foc
La teua arrogància
Encén el meu foc
Les teues guerres de poder
Encenen el meu foc,
encenen el meu foc
Prendré els carrers com gata solitària
Els llocs obscurs no em fan por
Si escolte unes passes que s'apropen...
Autodefensa feminista
Si ens toquen a una, ens toquen a totes
Autodefensa feminista
Sent la nostra ràbia
Autodefensa transfeminista
|
Streaming and Download help
If you like CNIDARI, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp